Hoy voy a presentaros para los que no visitarais mi antiguo esflog, el primer cuento que cree y ilustré hace ya 3 años para contar a los peques de las escuelas donde fuera a trabajar.
Es un cuento que lo hice precisamente para la memoria final de la carrera de magisterio y le tengo mucho cariño^^
Aquí tenéis las imagenes del cuento (las tengo cada una en una lámina plastificada para explicar-lo mejor (clic en la imagen para verla más grande):
Y el cuento es el siguiente (está en catalán, si alguien no lo entiende y quiere que lo traduzca que me lo diga ^^):
EN PETIT PEIXET
En Petit Peixet era un peix de color blau que vivia al fons del mar.
El que més li agradava del món era jugar amb les bombolles rodonetes que hi havia a l’aigua.
- Com m’agradaria veure la bombolla més gran i més bonica de totes – deia sempre en Petit Peixet.
Així que, un dia, en Petit Peixet va anar al seu pare i li va preguntar on podia trobar la bombolla més gran de totes.
El pare va pensar i pensar i pensar però no va poder respondre a en Petit Peixet perquè ell tampoc ho sabia.
- Doncs jo la trobaré. Trobaré la bombolla més gran de totes i seré el primer en veure-la. -
I així ho va fer, en Petit Peixet va anar per tots els racons del mar buscant i buscant.
Primer es va trobar la Senyora Ostra que guardava amb molt d’afecte una perla preciosa.
- Quina bombolla més brillant i preciosa que tens, Senyora Ostra! – va dir en Petit Peixet.
- Això no és una bombolla, Petit Peixet, és una perla brillant i preciosa - va contestar la Senyora Ostra.
- Llavors no és el que estic buscant – va dir en Petit Peixet i tot movent l’aleta dient adéu a la Senyora Ostra va anar cap al jardí del Senyor Cranc.
- Ostres Senyor Cranc! Quantes bombolles boniques que té al seu jardí.-
- Això no són bombolles, Petit Peixet, són les flors de les meves plantes del jardí.- va dir el Senyor Cranc.
- Llavors no és el que estic buscant. – va dir en Petit Peixet tot dient adéu al Senyor Cranc.
Quan ja es va fer de nit, de sobte, es va trobar amb la Senyora Tortuga, la tortuga més gran que en Petit Peixet havia vist mai.
- Quines bombolles més grans que té Senyora Tortuga! –
La Senyora Tortuga va riure.
- Això no són bombolles, Petit Peixet, són els meus ulls que em fan veure les coses més boniques del món sencer.
- Has vist mai la bombolla més gran i preciosa de totes amb els teus ulls tan grans, Senyora Tortuga? –
- Sí que la he vist i si vols te la ensenyaré. –
En Petit Peixet es va posar molt i molt content i va seguir a la Senyora Tortuga que nedava amunt amunt cap a la superfície del mar.
Llavors, en Petit Peixet va treure el cap de l’aigua i la va veure, la bombolla més gran i preciosa de totes que mai havia vist: la lluna flotant en el cel estrellat.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat
que aquest conte ja s’ha acabat.
FI
El que més li agradava del món era jugar amb les bombolles rodonetes que hi havia a l’aigua.
- Com m’agradaria veure la bombolla més gran i més bonica de totes – deia sempre en Petit Peixet.
Així que, un dia, en Petit Peixet va anar al seu pare i li va preguntar on podia trobar la bombolla més gran de totes.
El pare va pensar i pensar i pensar però no va poder respondre a en Petit Peixet perquè ell tampoc ho sabia.
- Doncs jo la trobaré. Trobaré la bombolla més gran de totes i seré el primer en veure-la. -
I així ho va fer, en Petit Peixet va anar per tots els racons del mar buscant i buscant.
Primer es va trobar la Senyora Ostra que guardava amb molt d’afecte una perla preciosa.
- Quina bombolla més brillant i preciosa que tens, Senyora Ostra! – va dir en Petit Peixet.
- Això no és una bombolla, Petit Peixet, és una perla brillant i preciosa - va contestar la Senyora Ostra.
- Llavors no és el que estic buscant – va dir en Petit Peixet i tot movent l’aleta dient adéu a la Senyora Ostra va anar cap al jardí del Senyor Cranc.
- Ostres Senyor Cranc! Quantes bombolles boniques que té al seu jardí.-
- Això no són bombolles, Petit Peixet, són les flors de les meves plantes del jardí.- va dir el Senyor Cranc.
- Llavors no és el que estic buscant. – va dir en Petit Peixet tot dient adéu al Senyor Cranc.
Quan ja es va fer de nit, de sobte, es va trobar amb la Senyora Tortuga, la tortuga més gran que en Petit Peixet havia vist mai.
- Quines bombolles més grans que té Senyora Tortuga! –
La Senyora Tortuga va riure.
- Això no són bombolles, Petit Peixet, són els meus ulls que em fan veure les coses més boniques del món sencer.
- Has vist mai la bombolla més gran i preciosa de totes amb els teus ulls tan grans, Senyora Tortuga? –
- Sí que la he vist i si vols te la ensenyaré. –
En Petit Peixet es va posar molt i molt content i va seguir a la Senyora Tortuga que nedava amunt amunt cap a la superfície del mar.
Llavors, en Petit Peixet va treure el cap de l’aigua i la va veure, la bombolla més gran i preciosa de totes que mai havia vist: la lluna flotant en el cel estrellat.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat
que aquest conte ja s’ha acabat.
FI
Espero que os haya gustado :) he hecho alguno más pero aun no lo he terminado de dibujar, a ver si en un futuro puedo dedicarme a ilustrar cuentos infantiles >///<
Me acuerdo de este cuento *_* era tan mooooono! Me gustó mucho, espero que pronto nos sorprendas con otro ^^
ResponderEliminarWuooooooooooooooo que monuuuuuuuuuu me ha encantado >_< jejejeje
ResponderEliminarX ciertu he visto que has puesto cositas del mokurobo de la web que te enseñé jejejeje kawaiiiiiiiiii ^^
X último decierte que lo siento si últimamente no me paxu muxo x aki pero es k nu tengu tiempo pero intentaré hacerlu más a menudo
Nus vemus wapi cuídate y bexitus by Alex_chan
Ooooh que bonito *_* y me gusta el diseño de los personajes!!
ResponderEliminarPero no entiendo esta frase: I vet aquí un gos, vet aquí un gat ._.?
oh,que bonic el conte m´ha agradat molt,es molt original,la veritat es que no ento molt al teu blog pero que sapigues que m' agrada molt,no me donat conte de que ets professora,jo algun dia també ho seré,cuidat molt i petons,ens lleguim ^_^
ResponderEliminarPrecioso! Si tienes alguno más te animo a que lo cuelgues! Muy currado, la historia perfecta para niños pequeños y una ilustración preciosa!
ResponderEliminarUn saludo!